SITUACIÓ URBANÍSTICA
Hui en dia la platja de l’Ahuir és una platja verge. El seu futur es bifurca entre una platja urbanitzada o una platja turística natural.
L’any 1983 va ser declarada urbanitzable i per tant els seus respectius amos, en eixe temps, van pensar en ella per a poder especular. el que porta diferents problemes al cap de 3 anys, en l’any 1986, quan Espanya va passar a se part de la Unió Europea.
És una platja apartada però amb tot tipus de serveis disponibles i apta per a la pràctica d'esports nàutics i el nudisme.
Situada a la província de València, a la Comunitat Valenciana, es tracta d'una de les platges de la Costa de València, amb 1.760 m de longitud. Té una amplada mitjana de 70 m. El grau d'ocupació que presenta és baix,està aïllada sense passeig marítim.
És una platja de sorra daurada, les condicions de bany són d’aigües tranquil·les.
Disposa d'equip de vigilància. Si hi ha perill, es troba senyalitzat. Compta amb un equip de salvament.
AFECCIONS DE LA NORMATIVA EUROPEA
Hi ha dues normes de la Unió Europea que afecten a la situació de la Platja, d'una banda la Directiva AVES destinada a la protecció de les aus silvestres. D'altra banda la Directiva Hàbitat per la conservació dels Hàbitats naturals, de la fauna i la flora silvestre i el seu hàbitat natural.
OPINIONS DIVERGENTS AL RESPECTE
Després de les diferents entrevistes que hem mantés amb tècnics, professors universitaris i representants de l'Ajuntament, entenem que hi ha pràcticament tres postures bàsiques:
1. Molts dels entrevistats entenen que cal actuar sobre la platja i no mantindre la situació tal i con està hui en dia; la divergència ve:
a. Els que volen una actuació mediambientalista i regeneracionista, és a dir, recuperar el ecosistema i unir-lo a la marjal creant un gran parc natural que comprendria la marjal, el cordó dunar i l''espai d'unió entre ambs dos que seria l'espai que hi ha entre les dunes i la carretera (actualment espai urbanitzable). Caldria aleshores comprar aquest espai als particulars o empreses que en són els propietaris
b. Els que entenen que aplicant la normativa vigent, urbanística i estatal i europea de protecció cal actuar urbanísticament en el citat espai entre la carretera i el cordó dunar per tal de fer un espai natural, però amb cert urbanísme per generar riquesa i protegir l'espai.
2. L'altra opció és la de no encetar un procés actualment, deixar les coses com estan i així en un futur amb més recursos i estudis, saber bé que poder fer, resumint, no fer res ara del que ens arrepentim en un futur immediat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada